Verona - Atenes bicicleta

MATERIAL

ITINERARI

DIARI FOTOS

INFO PAÍS

LOVE THE LIFE

SABER MÉS

EUROVELO 8 - Verona - Atenes

The NaturExplorer :

" Recorregut per a amants de distàncies llargues i del mediterrà. Paisatges maquíssims, clima ideal i oferta cultural remarcable. En solitàri o acompanyat la ruta no decepciona. Informa't amb els detalls del viatge."

Durada : 36 dies (30d en bici)
Distància : 2.200 km
Desnivell total : 16.200 m
Tipus vies : +/- 100% asfalt (no vies bici)
Temporada : setembre/octubre 2023
Paisos : Itàlia, Eslovènia, Cròacia, Montenegro, Albània, Grècia.
Dificultat tècnica : 1/5
Exigència física : 3/5
Puntuació interés : 5/5

saber

SABER MÉS

Vaig afrontar aquest periple amb cert respecte i dubtes. Respecte perquè eren molts km en solitàri durant nombrosos dies i no tenia experiència prèvia de tanta durada. Dubtes en quan al cansanci mental que pot suposar dia rera dia mantenir una disciplina adequada. Malgrat tenir experiència pluri-disciplinars de varis dies, no pots evitar fer-te preguntes. Al acabar la volta, puc assegurar que ha estat una experiència molt especial. Podria dir fantàstica, meravellosa, increïble ... i certament ho ha estat, sense dubte. Però sobretot ha estat una vivència molt íntima, unes setmanes fora del temps, una realitat autèntica on deixes de ser el centre del món per fer part d'algo més gran. Al borrar el temps tambè borres la vida quotidiana, els pensaments diàris. Es més, m'havia imaginat, que amb tant de temps pedalant, passaria molt temps pensant, reflexionant. Res més lluny de la realitat, en cap moment vaig estar rumiant, recordant ! Tot succeïa a l'instant, admirar els paisatges, escoltar el vent, olorar les flors al matí, o simplement sentar-te a taula a un garito de la carretera i sobretot pendre un cafè als primers 20 km. El temps present ho invaeix tot. Ets un element més en un decorat que descobreixes a cada instant.

Encara ara, al escriure aquestes linies, m'emociono profundament recordant una vivènvia tant intensa.

EL VIATGE ES EL TEMPS PASSAT PEL CAMÍ, LA DESTINACIÓ ES SOLS EL FAR QUE ENS GUIA.

El meu dia a dia

A les 6h hem desperto, hem preparo, organitzo alforges i esmorzo (si no disposo d'aliments, prenc una barreta energètica, un cafè, aigua i paro pel camí quan trobi un bar obert). Els darrers dies modifico l'horari afegint una hora més ja que els sol d'octubre no es el mateix que a principis de setembre, a més a Grècia els horaris són semblants a Espanya.
A les 2h o 20/30km paro per pendre un cafè, descansar i revisar track si escau.
Entre les 12h i les 14h paro a dinar (restaurant o entrepà). Intento parar quan queden un màxim de 10km per arribar al final d'etapa.
Arribo entre les 14h i les 16h al allotjament on després de desfer alforges, endollar bateria de la bici i dutxar-me, faig una petita siesta.
A partir de les 17h/18h visito, passejo, faig fotos del sol ponent i busco un lloc on sopar.
Sopant i abans de dormir, planifico la etapa de l'endemà, descarrego tracks, m'asseguro del traçat, miro les possibilitats d'allotjament, punts d'interés sobre el recorregut...
Envio algunes fotos al Instagram per informar els familiars que segueixo bé. He evitat tant com possible mantenir contacte diàri amb tothom excepte amb la meva filla a qui enviava a diari les anotacions del carnet de viatge.
Moment de relax admirant el mar o el paisatge que toca i omplo el diàri de viatge.
Entre 22 i 23h vaig a dormir.

Consells

He fet el viatge en solitàri i per tant has de ser totalment autònom. Tè l'avantatge d'integrar-te totalment als llocs que visites i no tancar-te amb els teus companys de viatge. Tè l'inconvenient de no poder compartir impressions, riures, decisions. Personalment m'ha encantat, depend molt del caràcter de cadascú.
Es evident que es necessita confiança en si mateix i algo de força mental. Per tant abans d'afrontar 5 setmanes en solitàri es convenient provar distàncies més curtes per afiançar-se amb experiència i per provar el material.
La Ebike es una bona opció en aquest recorregut ja que trobaràs facilment punts de llum. L'assistència ajuda molt en les pujades i amb el vent de cara sobretot quan la bici amb alforges pesa 40kg. Tenir una ebike fiable es important ja que tota averia mecànica pot comprometre el viatge; una ebike sense assistència no es viable.
En el meu cas no tenia com objectiu una proesa atlètica sinó passar uns bons dies. Per tant he limitat el temps de bici (max. 5h en moviment) per tenir temps de descansar, visitar, passejar, banyar-me i atendre eventuals imprevistos, penso que ha estat un encert ja que mai m'he sentit cansat en excés. El estat físic es important per poder gaudir plenament del viatge.
Tenir en compte al calcular distàncies i temps que el temps sentat a la bici es bastant superior al temps de pedalar; es passa temps buscant la ruta inclús seguint un track, fent fotos, ...
Al travessar paisos europeus no cal exagerar la planificació respecte al allotjament o àpats, sempre hi ha una solució. En canvi si es necessàri tenir clar el itinerari abans de sortir deixant poc marge a la improvització, pot carrejar pèrdues de temps i molt esforç innecessari. El que no treu que pots modificar sobre la martxa.
Si places el telèfon sobre el manillar cal estar vigilant al sol que farà que agafi temperatures molt altes i el pots danyar facilment ... i sense mobil tens un problema.
He tingut la sort de no punxar cap roda. Portava tubeless amb líquid anti-punxades i una càmara interior de recanvi. Duia tambè partxes adesius i un spray d'espuma totalment inútil. Dependrà del tipus de camins i de les cobertes.
Una motxil·la (no cal que sigui gran ni de muntanya) es indispensable per ficar-hi tot els afers sensibles (diners, passaport, telèfon ...) quan deixes la bici.
Els vespres, quan no vas en bici, pots usar la camiseta tècnica que portaràs el dia següent per pedalar, es neta i estalvies pes.
Cal organitzar adecuadament les alforges (interior) ja que cada dia hauràs de buidar-les per treure el que necessites, i tornar omplir-les. Sembla superflu però al llarg dels dies es fa pesat i si deixes de tenir cura diària pots generar un caos de material que et cansarà encara més.
A cada allotjament no oblidar de demanar si tenen espai per la bici, sobretot a les ciutats.
Especial atenció a l'anada i tornada (fins itinerari ciclable). Combinar ferries, trens, autobusos pot ser un autèntic trencaclosques ! Deixar marge de temps entre cada conexió ja que pot haver-hi retrassos (es freqüent) i no oblidar el temps per anar d'un port a una estació de tren o el temps i dificultat per canviar de andana.
Ficar una Ebike en un autobus o al tren no es fàcil ja que solen ser més grans que un bici normal.
Tenir en compte que comences a principis de setembre i acabes al octubre per tant les hores de dia varien.

lovelife

I LOVE THE LIVE

"Estimo la vida" es un títol que enmarca tots els processos que aporten vida al planeta. Es el sentiment d'arrelament amb la natura que sento al descobrir paisatges magnífics, persones amb calor humà, fauna salvatge, flora exuberant. Es tambè una crítica al individualisme i la defensa del respecte dels enllaços sistèmics que generen vida, dels ecosistemes complexes, de la biodiversitat però tambè de la diversitat cultural. Valors que compartim tots malgrat no sempre els respectem.

TOT VIATGE COMENÇA PER EL PRIMER PAS.

Balanç Carboni del viatge : 258 kg CO2

Cotxe : 62 kg

Ferries : 178 kg

Bus : 12 kg

Tren Intercities : 5 kg

sols transports, ebike ja amortitzada.

Com s'aprecia en les camisetes porto el eslogan " LIMIT TO GROWTH - LIMIT TO HEALTH" en referència als límits planetaris (Informe Meadows i Planet boundaries del Stockholm Resilience Center). Es una manera de sensibiltzar la gent als canvis en la nostra manera de viure si volem preservar la vida al planeta. L'experiència m'ha demostrat que quasi ningú estava informat de l'estat del planeta. Una pena però encara dona més pes a la meva iniciativa.
A l'esquena duia la frase "2.000 km for democracy"per denunciar la pèrdua de valors democràtics que estem experimentant en les nostres societats. Penso que els canvis sols poden venir de la societat civil, per tant els ciutadans/es han d'accedir d'una manera o altra al procés de decisió. Una utopía que no obstant indica el camí a seguir, un far enmig de la foscor destructora neoliberal.
D'altra banda m'he negat a agafar cap avió, el mitjà de transport més contaminant, privilegiant el tren o el ferry quan no queda altra alternativa. La bicicleta es un simbol però tambè es una manera molt adecuada d'apropar-se al entorn.
Durant el viatge he prioritzat els locals (restaurants, allotjaments) més típics, autòctons, autèntics per descobrir la cultura i promocionar la vessant "artesana", descartant franquícies, marques internacionals, o tota influència de multinacionals.

paisos

INFO PER PAÍS

Els comentàris sobre els paisos són estrictament relatius a les parts que he atravessat, les característiques podent ser totalment diferents en un altre lloc del país. He intentat allunyar-me dels centres de turisme massificat quan era possible, les carreteres comarcals hi ajuden molt. La realitat en els poblets i en les zones turístiques sols ser molt diferent, sempre privilegio la autenticitat, la cultura local. Sols pretenc aportar una orientació que pugui ajudar a tenir una idea de cada lloc.

Itàlia

País de la UE per tant les normatives són conegudes.
Els preus : són més aviat alts sense ser exagerats tret de llocs molt turítics (Venècia, centre ciutats)
Idioma per comunicar : fàcil d'entener-se amb bareja d'italià/espanyol/català, sempre queda anglès que evito ja que som tots de cultura llatina i mediterrànea.
Menjar : que puc afegir sobre la cuina italiana ! sempre es bò.
Allotjament : solen ser molt cuidats i per sobre de 50€ la nit.
Cada poble tè alguna cosa per visitar, la oferta cultural es immensa.

Eslovènia

Poc puc dir ja que han estat 30km i el temps de dinar.
Moneda : Euro
Idioma per comunicar : anglès

Cròacia

Idioma per comunicar : anglès
Moneda : Euro
Els preus : són bastant alts (cafè de 1,50 a 2€) tambè val a dir que la costa es turística. El turisme es bastant desenvolupat per tant tinc l'impressió que hem tracten en funció dels mitjans econòmics, al anar en bici en alguns cops m'han tractat amb algo de despreci sense arribar a la vulgaritat. Una pena. Es nota una mica el caràcter eslau, poc obert. Està clar que tot depend de cada persona i mai he tingut problemes. Es més una impressió.
El menjar : es molt internacional i costa trobar especialitats locals, tret del peix que resulta al mateix preu que a Espanya.
Allotjaments : he optat per Guesthouses barats de 20 a 50€, la major part molt correctes (veure Diàri). Dubrovnik es difícil trobar allotjament a darrera hora per tant millor reservar.

Montenegro

Idioma per comunicar : anglès
Moneda : Euro
Els preus : són clarament més baixos que a Croàcia.
El menjar : es pot trobar peix fresc bastant accessible i algun plat local.
Allotjaments : pots trobar de tot tipus sense problema ja que molta gent aprofita llogar habitacions barates per arrodonir els fins de mes.

Albània

Idioma per comunicar : Italià amb gent gran i anglès amb els més joves.
Moneda : Lek i euro (1 € = 100 leks) utilitzar bitllets petits ja que la vida es barata i el canvi es en leks.
Els preus : molt econòmic (0,60€ cafè, 4,50€ plat espaguettis, 1,50 € broqueta al grill), les habitacions van de 15 a 30€.
El menjar : carns al grill, verdures locals, fruita local en zones més turístiques cuina internacional.
Allotjaments : es pot trobar facilment per booking o similar, sempre es pot demanar a la gent.
Cal remarcar el caràcter amable i acollidor dels albanesos, sempre disposats a ajudar sense interés particular. Nivell de seguretat molt alt, es rarissim que et robin.
Les infraestructures són antigues i degradades i el nivell de vida econòmic es baix. Es nota en certs punts una influència de l'antiga URSS.
Hi han tallers de bici però són més aviat un garatge amb eines dins, no esperis trobar una botiga de bicis i recanvis.
Les afores de les ciutats són bastant brutes i descuidades. Cap a l'interior de les terres agrícoles es molt més acollidor.
Hi han molts gossos que viuen al carrer i ningú els presta atenció. No solen causar problemes però tenir sempre un ull obert ja que una mossegada s'infectaria ràpid.

Grècia

Idioma per comunicar : anglès i alguna paraula en grec.
Moneda : país de la UE.
Preus : relativament barats (6€ un soulaki, 1 o 1,2€ cafè).
Menjar : una delicia; soulaki, moussaka, amanida feta, panotxes al grill, especialitats gregues.
Allotjament : de tot a tot arreu, B&B, hotels per 30/50€ segons zona.
Es evident que Atenes es algo més car prop de l'Acròpolis. Reservar per anticipat la entrada a l'Acròpolis, sol haver-hi molta gent.
Els carrers de Plaka i Monastaraki s'han de visitar i sopar-hi tambè.
Ull amb el cafè, en certs llocs es de tipus turc, fortíssim i amb restes de cafè.
Moure's per Atenes es un periple ja que es una antiga ciutat que ha crescut caòticament en molt indrets.

itinerari

ITINERARI

L'itinerari inicial "oficial" es el Eurovelo 8 (del Mediterrà), però al sortir d'Itàlia deixa d'existir. M'he creuat amb alguns trams "oficials", escassos i més adaptats a recorreguts d'un dia o circulars. Per tant m'he guiat per altres tracks de cicloturistes, sempre que fossint pertinents (gràcies Folcliment i ConAlforjas). Cal tenir en compte que cadascú tè la seva pròpia visió del que volt. En el meu cas tenía 2 condicionants : un màxim de 40 dies en total i seguir tot lo possible la costa mediterrànea. L'arribada havia d'ésser Atenes, vaig descomptar uns 2.000km i per això vaig sortir de Verona. He passat per un màxim d'illes croates per la seva bellesa i per evitar carreteres amb tràfic de la costa. Ha estat un total acert i a més dona més caràcter al viatge.

Pel tipus de via he preferit aslfalt per carreteres comarcals o amb poc trànsit i evitar tot lo possible els eixos principals o les pistes btt.

Barcelona - Verona

Sense dubte un dels grans maldecaps del viatge es l'anada i la tornada dels punts de partida i d'arribada. Una ebike no es fàcil de desmuntar per enviar per caixa, ni econòmic doncs decideixo no separar-me de la bici. Per raons de consciència descarto l'avió, per tant queda el tren i el ferry.

El ferry es relativament cómode i no gaire car però sols val per la costa i cal adaptar-se als ports/dies de sortida/arribada.

El tren, que privilegiaría, tè l'inconvenient que pocs accepten bicis i encara menys sense plegar-les. Es realment un problema en molts indrets. A Itàlia mirar sempre el Intercities i el Etrusco, els 2 tenen bons espais per les bicis i es realment còmode. Cal reservar amb extra-bici que val uns 4,50€. D'altra banda en cas de saturació de bicis o passatgers es el cap d'estació qui permet o no l'accès, per tant sempre pots quedar-te fora a última hora. A tenir en compte que en les estacions de tren pot ser complicat desplaçar-se per les escales d'accès a les andanes, i per entrar i sortir del vagó amb una bicicleta ben carregada !

Barcelona-Gènova : en ferry per uns 107€ amb butaca reservada. Aquesta no val la pena i es incòmoda, sempre pots estirar-te als sofàs o bancs i sinó una cabina (es bastant més cara).
Gènova-Milan centrale : en tren 17,40€ i unes 2h aprox
Milan-Verona : en tren 16,24€ i altres 2h aprox

Itàlia

Els tracks són correctes en la seva integralitat. Potser canviaría la sortida de Trieste que resulta ser un pujador excessivament pendent (dia 5) i penso que evitable, cal valorar-ho. Els creuaments de les ciutats sempre porta a confusió i seguir un mapa resulta fastidiós.
Uns pocs km per pista, fàcil i accessible sense dificultats, la resta asfalt i bona qualitat.
Pocs km per vies principals, malgrat tot zones interurbanes molt transitades fins Venècia.
Conducció : no he tingut especial preocupació pels vehícles malgrat no es respecta la distància amb bicis.

Croàcia

Tracks correctes amb correccions que es poden apreciar a la vista (carrers tallats, obres...) cal rectificar sobre la martxa.
Dia 13 Orebic-Slano : al punt 43km no agafar la via ràpida, existeix una antiga carretera de l'altre costat de la via.
Tot asfalt de bona qualitat en general.
Sucessió de pujades i baixades amb pendents que poden ser pronunciades però no excessivament llargues.
La entrada a Split es bastant estressant per ser una via ràpida però no es pot evitar en la seva totalitat malgrat la meva intenció.
Desplaçar-se en bici (a peu empenyent-la) pels carrers antics de Dubrovnik pot ser dfícil degut al nombre de visitants i per l'àmplada, millor aparcar la bici al allotjament si es possible. Passa igual a Zadar, en la zona amurallada i al casc antic de Split.
Un tema a part són els ferries, nombrosos degut a la gran quantitat d'illes. Cal mirar la pàgina de Jadrolinija, el operador local. Cal programar acuradament els horaris per coincidir amb l'etapa.
Tal com explico el dia 7, cal anar al port de Rab i buscar barcos particulars que fan la travesia fins a Lun per un preu de 18 a 25 € (cal negociar) ja que no hi han ferries entre les dues illes. Evita una volta important sense interés.
Conducció vehícles: cap problema major malgrat tampoc es respecta en cap cas les distàncies amb les bicis.
Especial atenció a la sortida de Dubrovnik on la única carretera es estreta i saturada de cotxes i autobusos. Es un tram altament perillós on val la pena dur un retrovisor per no deixar-se sorprendre.
Un consell: els vehícles tenen tendència a adelantar-te evitant trepitjar la linia central, per tant s'atancen molt a la bici. No dubtar en posicionar-se més al mig del carril per obligar al cotxe a adelantar normalment, ens els trams compromesos.

Montenegro

Tracks correctes excepte le dia 15 a partir del 50 km fins al final d'etapa (gps tancat), sols cal seguir uns 10 km la costa fins Kamenari on s'agafa el ferry per Tivat, sense dificultat.
Les infraestructures viàries són algo menys cuidades que a Croàcia, sense per això dificultar la martxa. Tot asfalt.
Ferry Kamenari-Tivat, gratuït per peatons i bicis.
Atenció als túnels, no tenen llum per tant no oblidar encendre les nostres AV i AR !!
Conducció : es on he realment passat por per la proximitat increíble en que passen els vehícles. Tota la travessía del país m'ha obligat ha estar molt vigilant en tot moment i m'ha impedit disfrutar plenament del paisatge. Pot apareixer un cotxe adelantant de front i t'hauràs d'apartar a la força. Molt perillós!!!

Albània

Tracks correctes en la seva totalitat.
Atenció les vies en certs punts estant realment molt degradades i podent presentar un perill de caiguda i/o de trencar una llanta.
Presència massiva de gossos semi-abandonats que en la majoria dels cassos no molesten però et poden sorprendre i perseguir uns pocs metres. Una ferida amb tals animals pot comportar infeccions... amb compte. No he tingut cap ensurt excepte alguna breu accelerada :-)
La pujada a Llogara (muntanya del sud) malgrat ser empinada es una carretera de bona qualitat al igual que la baixada. Si estàs acostumat a ports de muntanya dels pirineus passes sense problema.
Conducció : es un mòn apart. En cap cas he passat un mal moment però has de ser conscient que MAI tens la prioritat, encara que et vegin clarament a pocs metres ! Es a norma, una bici es com peató, no tè mai prioritat, el vehícle més gran passa primer. Doncs no et passaran tant aprop com a Montengro però ets clarament inexistent.

Grècia

Tracks correctes excepte D26 on falta els 10km darrers fins a Mesolongi. Senzillament seguir la costa, sense possible pèrdua.
Recomano fortament seguir la direcció Preveza D25 (pocs tracks passen per allí degut al túnel submergit prohibit a les bicis), però existeix un servei que et recull a l'entrada i et deixa de l'altre costat gratuitament (telf. 2682061449). Et veuen per les càmeres de vigilància i t'has d'esperar a l'entrada. Evita haber de fer una volta d'uns 80km! i a més la costa que segueix es excepcional.
La travesía del golf de Corint es fa en ferry gratuitament, el moll es just al peu del pont a Antirion, fàcil de trobar.
L'itinerari segueix la costa nord del Peloponesi per la carretera antiga, a la vora de l'autopista.
Asfalt en bastant bones condicions en general.
Especial atenció a l'entrada d'Atenes per vies ràpides on cal extremar la vigilància i tenir clar la direcció. El centre d'Atenes es un autèntic laberint ja que cap carrer es recte i plagat de sentits únics. A cada desplaçament mirar detingudament l'itinerari abans de pedalar.
Conducció: sense arribar al nivell de Montenegro, tenir clar que les distàncies tampoc es respecten. Sense problemes en el meu cas.

Atenes - Barcelona

Com a l'anada, la tornada es un autèntic puzzle encara més complicat:

Atenes-Patras : autobus unes 4h per uns 30€. El problema del bus es la mida de la ebike que no puc plegar i per tant queda a discreció del xòfer fins al darrer minut. Per sort la bici entrava de lo més justet (sense alforges es clar) però fins el darrer instant hem va preocupar i molt ja que l'alternativa no es gens clara (pedalar o taxi amb la pèrdua de totes les reserves de transport posteriors). Altre punt destacable es anar fins l'estació de busos, dins d'Atenes i vista la distància (7km en el meu cas prop de l'Acròpolis) cal estudiar-s'ho detingudament i preveure temps (2h) per no perder-se i arribar tard.
Patras-Ancona : ferry d'unes 23h i uns 117€ (vaig pagar de més per declarar una moto ja que no figurava l'opció bici, no calia era gratis!)
Ancona-Roma Termini : tren intercities amb reserva de plaça bici, sense problema unes 4 o 5h per 10,90€. L'estació de tren, des del port, a Ancona està a uns 3km, agafar la 2na sortida a la 1ra rotonda i deprés seguir indicacions. (no es evident sempre).
Roma Termini-Civitavecchia : tren Etrusco 45min i uns 10€. Reservar plaça bici per 4,50€. Atenció vaig arribar pel moll nº2 i havia d'anar al nº24, un dissabte a les 21h amb files de turistes que havia de creuar, i 7 min. de temps! El darrer moll era el nº22, el nº24 quedava al final del moll 22 ! hem va sobrar menys d'1 min !! In extremis.
Civitavecchia-Barcelona : ferry d'unes 24h i 60€. Arribant de l'estació de tren, el port queda seguint la costa a poca distància en bici.

Abans de sortir d'Atenes he fet les reservacions de tots els transports (per assegurar-me plaça), per tant tot retràs pot comprometre la resta de la tornada. Hem va estressar degut al retràs del 1er ferry (1h30) i del primer tren (45 min) que quasi m'impedeix arribar a temps a la següent conexió, hem va sobrar 2 min. en un cas i menys d'1min. en el altre. Cal prener-s'ho amb calma i claretat.

que portar

QUE PORTAR ?

Definir el tipus de material i quantitats dependrà de les característiques de cada viatge. Aquesta es la llista del que personalment hem vaig endur, tè un caràcter orientatiu, essent cadascú qui valora les seves necessitats.

Bicicleta

bicicleta revisada (frens, cobertes i càmares int., cadena, bateria, motor, suspensió, seient i tija, canvi i pinyons, porta bagatge)
llums av/ar (prefereixo amb piles per no haver d'estar pendent de càrregar)
senyalització reflectant extra (es important per zones amb trànsit dens)
kit de reparació (multi-eina pinces-tornavis-ganivet, botelletes de co2 adequades al volum del neumàtic i conector de rosca, partxes adesius, brides, 2 x càmara interior de recanvi)
sistema d'inflat mecànic (mantxa tradicional)
oli per cadena (3en1 serveix), raspall i savó per netejar la cadena i pinyons
bateria (2 x 500 W) i carregador
alforges impermeables (2 AR + 1 AV central)
Bossa de manillar
Soport telèfon (per seguir itinerari)
Timbre
Retrovisor, m'ha servit molt en les zones amb més tràfic per evitar que hem sorprenguin.
casc reglamentari

Comentaris :

- Rentar cadena i pinyons no sempre es fàcil, cada 2 dies feia una neteja ràpida amb un raspall de dents i aigua. Al cap dels dies no era suficient ja que s'acumula molta pols, terra, etc. Es necessàri rentar amb savó (de cuina per exple) quan es formen excessos de bruticia i després tornar a posar oli sense excès (en el meu cas 1 cop/setmana, depend terreny...)

- Saber com funciona la teva bici, muntar i desmuntar rodes es essencial, pots estar lluny de tot i sense assistència mecànica.

- El co2 no l'he necessitat però tenir en compte el volum de les rodes. un 29' necessita molt més aire que una 26'.

- La mantxa tradicional serveix per recuperar la pèrdua de pressió al llarg dels dies, si trobes un compressor pel camí encara millor. Però ull amb la pressió, hem va volar (literalment) una coberta per no comprovar un excés de pressió.

- Les llums m'han servit quan encara no s'havia aixecat el sol i per túnels, es imprescindible i reglamentàri en molts paisos. Amb piles hem van durar tot el viatge i encara duren.

- Amb 1 bateria n'he tingut prou (vaig molt sovint a mínim d'assitència o sense si es plà) però portar una 2ª bateria hem dona molta seguretat. (moure una ebike sense assitència es fa molt dur a la mínima pujada). Si mai vas just durant l'etapa sempre pots recarregar una mica mentres dines o prens algo en un bar.

- Intentar equilibrar el pes AV/AR per millorar la conduccío. Ull que un cop carregada la bici tè una certa inèrcia que dificulta la frenada en baixada o els canvis bruscos de direcció.

Dormir i menjar

Tenda 1 plaça (1kg)
Coixí de viatge (per a mi es un confort important per dormir, segons gustos)
Sac de seda (millor un sac de dormir lleuger, segons època de l'any)
Estoreta inflable
Aigua
Barretes energètiques de fruits secs

Comentaris :

Vaig renunciar al fogó de camping per no excedir el pes i realment no el vaig trobar a faltar ja que quasi cada guesthouse tenia cuineta.

Vist els preus de molts allotjaments no hem compensava anar al camping. Cal valorar confort de descans i pressupost. El camping salvatge no sempre es possible degut a la normativa i no sempre discret si la zona es concorreguda.

Les nits sense ser fredes eren fresques sobretot a mesura que passava el temps i entrava al octubre. La funda de seda no era suficient, molt millor dur un sac lleuger (no cal un alta muntanya hivern). Vaig passar fred per això vaig privilegiar guesthouse baratos.

L'estoreta inflable es molt lleugera i aïllant, sobretot amb sistema de repartició d'aire. Molt eficaç.

Roba

1 bermuda amb culot
1 pantaló llarg
1 banyador
3 camisetes tècniques
2 camisetes cotó (1 es suficient)
1 camiseta mànega llarga tèrmica
1 maillot mànega llarga i cremallera
3 calçotets (anti transpirants)
3 mitjons (parells)
1 tallavents impermeable (impermeable real, no repelent d'aigua)
1 funda pantalons impermeable
1 pantaló malla (pot servir per dormir tambè)
1 gorra visera, 1 mocador de cap, 1 buf
1 guants talla vent
1 jaqueta tipus polar o calenta
1 sabates baixes goretex o de ciclista
1 sandàlies tipus muntanya
1 toballola microfibra
1 necesser de viatge amb: dentífric, raspall dents, savò, afeitadora manual, crema solar 50fp, crema nok (per zones de freg), crema antibiòtica, talla-ungles, pinces, tiretes (en rotlle), cristalmina spray, gasa, esparadrap, ibuprofè, compeeds.

Comentaris :

Cadascú valora el tipus de roba que necessita en cada cas, latitud, altitud, temporada, activitat ... tenim tendència a dur excés de roba, segurament per la pressió publicitària, però amb molt menys es fa tot. Per mi es una llista minimalista sense ser "survival".

Altre material

Telèfon i carregador (alliberar memòria i assegurar-se del bon estat)
Mapes i tracks : descarregar mapes (google maps, wikiloc o similar) en offline per poder recuperar-los fora cobertura.
Bateria extra : preveure una bateria de socor (tipus powerbank), recordar que tota la informació es troba dins el telèfon!
Auriculars (opcional)
Piles per llums i altres dispositius
Frontal o làmpara de mà
Motxil·la 20L i funda impermeable (per desplaçar-se a peu i tenir volum extra).
Ulleres de sol UV3 (mínim) i vidres traslúcids clars (no recomano pedalar sense ulleres, insectes impacten sovint i l'aire resseca molt)
Documentació : passaport + tarja sanitària (en el meu cas, andorrà, assegurança de viatge), visats no necessàris aquí.
Diners : tarja de crèdit/dèbit, euros en efectiu (bitllets petits, max 20€)
Carnet de viatge i llàpis
Petit diccionàri manual de les principals paraules (hola, merci, si us plau, i per l'estil)
Mascareta FP2 (no sabía si el algun moment hi hauría restriccions, no pesa...)
Paper de water : element indispensable en tot viatge, excursió, serveix per tot.
Encenedor o llumins
Cordino resistent (uns 2m)
Cinta americana
Brides
Pop elàstic (per amarrar motxil·la al portabagatges)

Comentaris :

Per la documentació cal informar-se a cada embaixada (info a la red) en el meu cas, d'Andorra, no calien visats però si passaport.

Es important descarregar tots el mapes offline per no haver de usar dades que poden sortir cares. Però ull que sovint la precisió pot ser més baixa i no veure camins existents (hem va passar, veure dia 13).

Telèfon es l'eina central d'orientació, si el perds o deixa de funcionar tens un problema. Mapes paper no són ùtils al meu entendre ja que necessitem bastanta precisió per trobar camins, seria moltíssim paper. Tenir en compte que la major part del temps seguim un track que hem seleccionat.

Una bateria extra es necessària ja que l'orientació requereix mirar molt sovint el mapa digital i per tant el consum es elevat, més si necessites il·luminar molt la pantalla per culpa del sol.

Ull a l'exposició del telèfon al sol durant l'etapa, pot arribar a altes temperatures i degradar-se!!

Pels temps que corrent vaig preveure una FP2 que no hem va servir, mai se sap si la normativa canvia.

Dir algunes paraules en l'idioma local sempre ajuda a relacionar-se mostrant una predisposició a integrar-se, a respectar els seus costums.

Piles o bateria? En aparells de poc consum (llums) prefereixo les piles ja que tenen una gran autonomia i no estic pendent de endolls (i llocs amb electricitat) i sobrecàrregar el multi endoll. No vaig canviar les piles en tot el viatge (llum bici AV i AR, frontal).

Ancla 1

DIÀRI I FOTOS

VERONA - ATENES

de Barcelona a Verona :

Val a dir que l'anada i la tornada es segurament la part més pesada del viatge degut a la complicació de conexions, la durada i l'incognita de saber si accepten les bicis en trens i bus fins a darrera hora.

- Barcelona / Gènova : el ferry val uns 107€ amb butaca (no val la pena es pot dormir als sofàs) i tarda unes 23h amb horaris nocturns (de la 1h a les 24h). Arribant a mitja nit no trobo cap lloc on dormir així que decideixo passar les 7 hores que queden abans d'agafar el tren, davant l'estació, sobre un banc on intento descansar sense dormir (he d'estar pendent de la bici !!) , acompanyat d'alguns joves imigrants que dormen sobre la gespa tapats d'alguns cartons.

- Gènova / Milan centrale / Verona : 2 trens i s'ha de vigilar en comprar l'extra bicicleta (4,5€) en els trens que accepten bicis. Unes 5h de trajecte amb canvi a Milan (17,40€ + 16,24 €). La decisió final d'acceptar les bicis depend del cap d'estació ... en el meu cas no vaig tenir cap problema, excepte pujar i baixar escales a l'estació de Gènova.

DIA 1: Verona - Barbarano (66 km)

Etapa poc agraciada degut al trànsit dens i el creuament de nombroses localitats. He d'estar pendent molt regularment del itinerari a seguir ja que hi han molts encreuaments i poblacions. Per sort paro a dormir en un B&B molt molt rural al mig de camps (Valle del'Oca 52€ amb esmorzar), habitació amplia, neta i funcional, tranquilitat absoluta. El sopar es resumeix a un entrepà al poligon veí ja que el restaurant més pròxim es troba a 10km, però ho compenso amb un bon esmorzar !

DIA 2: Barbarano - Venecia (68 km)

Avui surto a les 8h després d'un bon esmorzar, amb la fresca del matí i recupero l'itinerari en pocs km. Passo per zones bastant rurals amb algun tram de pista (bona i sense problemes) i un pujadeta algo empinada (<1km) fins arribar a la bella ciutat de Pàdua, on paro per un 2on esmorzar al Prato de la Valle (plaça maquíssima). Encara hem queda més de la meitat del trajecte per fer i continuo fins a Venecia Mestre (part continental front la "illa" de Venecia). Cal dir que travesso zones industrials i portuàries molt lletges on l'orientació no sempre es fàcil. Per fi arribo al camping Rialto (18€) on puc plantar la tenda i dutxar-me, poc després de migdia. A la tarda agafo el bus just davant del caming i la passo visitant Venecia. Un consell; sempre agafar els vaporetos per desplaçar-se, els carrers són un autèntic laberint! El sopar al mateix camping es correcte però algo car ... estic a Itàlia nord.

DIA 3: Venecia - Lugugnana (87 km)

Després de una mala nit al camping (molt soroll del trànsit just a la vora), m'aixeco abans del sol, recullo tenda i començo a pedalar després d'un bon esmorzar pel camí. La etapa d'avui es molt més agradable ja que travesso camps de cultiu per carreteres secundàries poc transitades, un gust de pedalar agafan velocitat... fins que comença a bufar el vent de cara. En un terreny plà amb pocs arbres que puguin protegir del vent, acaba essent molt pesat, a més la calor es fa sentir a partir de les 11h i no millora la situació. La etapa es fa llarga i acabo agotant la bateria per compensar el vent, fins arribar a Lugugnana on dormo al B&B Terra Agricolae. Es una casa rural al mig de vinyes, molt ben cuidada i neta (60€ amb esmorzar). No he paït bé el dinar copiós de migdia i per tant el sopar es frugal. Demà arribo vora del mar !

DIA 4: Lugugnana - Sistiana (72 km)

Una excel.lent nit, tranquila i un bon esmorzar hem fan recuperar forces per arribar fins l'adriàtic. Avui puc accelerar el ritme al no haver-hi quasi vent, tot un gust ! Així que arribo d'hora (14h30) al camping Agroturismo Karst (18€), el que hem permet, després d'instalar la tenda i dutxar-me/canviar-me, anar fins al mar i banyar-me per primer cop ! Tot un luxe que remato amb un sopar a base de pasta en un xiringuito agradable davant del mar. A partir d'ara ja no m'allunyaré gaire del Mediterrà, seguiré la costa fins al final (excepte alguns trams). Vaig a dormir d'hora (com cada dia, entre 10h/11h) perquè demà toca una bona pujada a partir de Trieste, travessar Eslovènia i arribar a Croàcia !!

DIA 5: Sistiana - Rupa (72 km)

La nit es horrorosa ja que tinc la via del tren just tocant el camping i he dormit unes 4h, no tinc sort amb els campings... Per tant a les 4h30 ja estic de peu, preparo el material, menjo una barreta energètica i cap a Trieste (llums enceses,encara fa de nit). A l'entrada de Trieste paro a esmorzar, amb vista sobre el castell de Miramar (de l'emperatriu Sissi). Malauradament no el puc visitar com tampoc la ciutat de Trieste que sembla molt maca, es que no són ni les 8h ! La sortida de Trieste hem porta per una rampa duríssima però curta (sense assitència elèctrica cal empenyer la bici), potser caldria buscar una altra via... un cop la rampa superada segueixo la carretera que segueix pujant, amb bastant trànsit. Passo la frontera amb Eslovènia sense problemes i m'endinso en un altiplà de prats i boscos molt agradables que donent una sensació de pau i tranquilitat. Sembla que l'especialitat de la zona es el garrí (cochinillo). Després de dinar travesso la frontera amb Croàcia i arribo a Rupa, un petit poblet enmig de boscos, tot molt verd. He llogat una habitació (apartament Lu 57€) molt ben arreglada, neta, espaciosa, i els proprietaris són molt amables i amb un bar restaurant a la vora. Avui toca rentar roba i secar-la al jardí de la casa.

DIA 6: Rupa - Sveti (illa de Krk) (69 km)

Avui sembla que comença realment el viatge, degut a que deixo Itàlia i entro en terreny desconegut. Surto després d'un cafè i una barreta i quasi tot es en baixada fins a Rijeka on paro a esmorzar davant del port. El paisatge es de tipus mediterrà amb cales amb nombroses pujades i baixades que trenquen el ritme. Es un gust tenir el mar a la vora, veure el sol llevant. Entro a la illa de Krk per un pont bastant transitat per turistes. El soroll dels vehicles es fa molt pesat fins a Sveti on paro per allotjar-me en un hostel molt poc recomanable per la poca qualitat i la neteja dubtosa (Hostel Marinus 38€). Coneixo un grup de treballadors d'obra kosovars i un altre d'indis que tambè estan al hostel, ens entenem com podem. Millor buscar un altre allotjament. La ubicació es allunyada del mar, no es el millor indret però segurament el més econòmic.

DIA 7: Sveti - Novalja (51 km)

Content de deixar el hostel, m'aixeco a les 6h per pedalar els 14 km que tinc fins a Valbiska on agafaré el ferry que hem durà a Lopar a l'illa de Rab. Serà el primer de nombrosos ferries ja que he decidit seguir tant com sigui possible les illes, menys transitades que la costa i més encantadores. La travesia dura 1h30 i costa 11,44€. M'entretinc amb una parella de joves ciclistes (alemanya i holandés) que m'indiquen la possibilitat d'anar de Rab a Lun amb vaixell "taxi", que desconeixia totalment. Això m'evita fer un desvio per la costa, excel.lent !!! Rab es una illa encantadora, poc poblada i molt verda. Són 13 km de Lopar fins al port de Rab, on amb un grupet de ciclistes lloguem un vaixell per fer la travesia fins a Lun (illa de Pag) per un preu de 18€/pers. i una durada de 45 min. Un cop a Lun sols cal arribar fins a Novalja (19 km) sota un sol del dimoni. A partir d'ara hem llevaré a les 6h per començar a pedalar abans de les 7h i evitar la calor excessiva de migdia. Invito la jove parella a passar la nit al apartament, que resulta ser molt net i arreglat però minúscul... (B&B Novalja Inn 40€). Havent arribat per dinar hem queda la tarda per banyar-me i descansar. Un dia maquíssim !!

DIA 8: Novalja - Zadar (79 km)

A primera hora després d'un bon esmorzar travesso l'illa de Pag, molt àrida pedregosa, i amb pujades pronunciades, fins al pont que la lliga amb el continent. Abans del pont paro en un punt de venda de productes locals, totalment aïllat, on pren un cafè amb unes vistes sobre el mar delicioses (foto). Al cap de pocs km m'endinso a l'interior de les terres, amb alguna costa remarcable, fins arribar a Zadar on m'allotjo en un hostel amb habitació compartida (Hostel Downtown Boutique 23€) en la ciutat antiga. L'antiga ciutat de Zadar es un entramat de carrers petits i estrets, envoltada del mar, molt agradable malgrat la quantitat de turistes. Aprofito per rapar-me el cap ja que no porto afeitadora. Passo la tarda i vespre passejant pel laberint enmurallat, tot un plaer incluint les vistes del sol ponent de película!! No recomano les habitacions compartides (una 12a de llits), malgrat estava molt net i arreglat, pel tema de l'aire acondicionat que havien posat a 16ºC !!! quan a fora feia més de 30ºC. He passat fred durant la nit, absurd. No repetiré l'experiència.

DIA 9: Zadar - Vodice (68 km)

Avui agafo el ferry per arribar a Preko (illa de Ugljan), són 25 minuts i 19,66€. La travesía de l'illa es agradable ja que compta amb bastant vegetació a diferència d'ahir. Són 30km fins a Tkon a l'illa de Pasman (hi ha un pont entre Ugljan i Pasman) on torno a pendre un ferry (20 min. i 10€ aprox.) que hem du altre cop al continent a Biograd. Hem queden uns 38 km, per carretera amplia, per arribar al poble de Vodice, vora al mar i amb molts restaurants davant del port, lloc on soparé. L'allotjament es un guesthouse molt arreglat amb una propietària amable que hem dona raïm del jardí (guesthouse Linna 35€). Cel tapat a punt de ploure ... ja veuré demà.

DIA 10: Vodice - Marina (59 km)

Després d'un gran esmorzar agafo camí a Marina, poble balneari amb bonica platja. Successió de cales i paisatges esplèndids, allunyats de la massificació turística, cosa que millora considerablement l'encant. El cel tapat del matí m'ha permés pedalar a la fresca fins que ha aparegut el sol, a canvi la llum ha encés els colors. Magnífic ! M'hospedo a Apartaments Atlàntida (35€), un tipus de guesthouse correcte i bona terrassa malgrat l'apariència vetusta, i el sopar al port de Marina. Un altre gran dia.

DIA 11: Marina - Split - Vela Luka (illa de Korçula) (59 km)

Avui he d'estar al ferry a les 10h a Split i tinc 42 km per endavant, així que decideixo llevar-me a les 5h00 per tenir temps de visitar el casc antic de Split. Surto de nit encara, amb la fresca, sense estalviar forces. La carretera esdevé una mena d'autovia al arribar a la ciutat, perillosa per la velocitat dels cotxes difícil de maniobrar. L'abandono a la mínima ocasió per endinsar-me dins la ciutat. Es realment lletg, difícil i perillós entrar en les ciutats, ho tornaré a comprovar a Tirana i Atenes. paro a esmorzar a un bar del mercat amb força vida, multitud de persones van i venen, no hi estic acostumat els darrers dies. El casc antic es força maco malgrat el temps cobert i mig plujós. Acabada la visita hem dirigeixo cap al port on agafo un ferry cap a la illa de Korçula, 3h de navegació per 19,66 €. A bord coneixo en Miki, un suís que ven de Finlàndia i va cap a Asia, en bici. Malauradament no podem fer camí junts, ha de recuperar de molesties que arrossega. Ens tornarem a contactar pel camí, tambè passa per Atenes. M'allotjaré a la mateix Vela Luka en un guesthouse (Sobelatica 34€), correcte sense més, algo vell i poc cuidat.

DIA 12: Vela Luka - Orebic (51 km)

Itinerari per boscos i cultius, sobretot vinya, força agradable i maques vistes en els punts proeminents. Les rampes a vegades són duríssimes, sort de l'ajuda elèctrica que permet estalviar forces i no baixar de la bici, tot i així la camiseta queda empapada de suor. La baixada, a la punta de la illa, en du al poble antic i amb encant de Korçula (igual que l'illa), on quantitat de turistes recorren els carrers. A pocs km embarco per darrer cop en un ferry de les illes croates, per tornar a la costa, a Orebic. Es un poblet de mar al llarg de la costa amb cales precioses i una tranquilitat envejable. Avui pendré el temps de banyar-me i descansar a la sombra d'una terrassa amb vistes exquisites. Amb poca cosa m'invaeix un benestar tranquil, es un lloc realment maco, tinc molta sort reflexiono. Els dies increibles s'acumulen, cada un aporta novetats, descobertes, sensacions, el temps comença a notar-se i cada cop estic més immers en el viatge, en la realitat del cada instant. M'allotjo en un microapartament allunyat del mar, net i correcte (VillaVebrac 41€).

DIA 13: Orebic - Slano (79 km)

A partir d'ara compro el esmorzar i sopar al supermercat ja que Croàcia no es barata (café de 1,5 a 2€) i he de gestionar les despeses d'alimentació (les úniques amb allotjament). A més quasi tots els guesthouse disposen de cuina. Doncs un esmorzar al apartament a les 6h i comença una jornada brutalment maca. Toca d'entrada una bona pujada de 400m de desnivell, mentres el sol s'aixeca a l'horitzó. Des de dalt del mirador, el sol ja il.lumina tota la badia, el cansanci desapareix de cop. Una sucessió de pujades i baixades en un entorn boscos amb poblets dispersos, una delicia. Inclús la multa de 30€ que he pagat per passar per una via ràpida (no trobava alternativa però existeix una carretera antiga, per tant millor modificar l'itinerari del track en aquest punt) no ha cambiat el meu bon humor. Paro un ratet a Ston per admirar les seves muralles que s'enfilen muntanya amunt i beure. Per fi arribo a Slano, un altre poblet en una cala, encantador. El allotjament a tocar de l'aigua practicament. (he perdut les dades del hotel). La calor a partir de migdia es bastant considerable.

DIA 14: Slano - Dubrovnik (35 km)

Tinc previst passar el dia visitant l'antiga ciutat de Dubrovnik, perla del Mediterrà. Són 2 h per arribar-hi sense cap dificultat major que el trànsit que s'intensifica a mesura que m'apropo. La ciutat amurallada es un autèntic formiguer de turistes i es fa difícil empenyer la bici pels carrers. Massa gent per apreciar la bellesa del lloc però s'adivina molt bé. Tinc l'allotjament a dalt de la colina, molt maco, net, cuidat amb una terrassa compartida enorme, excel.lent (Serious job room 55€). Els preus són cars, el fluxe massiu de turistes ho explica. Una volta per la part moderna, Lapad, abans de sopar i dormir. Demà entraré al Montenegro i la qualitat de les infraestructures empitjorarà. Serà demà.

DIA 15: Dubrovnik - Tivat (69 km)

Sortir de Dubrovnik es algo operillós degut a la carretera relativament estreta i la quantitat de tràfic, sobretot autobusos de turistes. Es una carretera a la falda de la muntanya amb nombroses curves i pujades/baixades. No obstant hem permet a la sortida de la ciutat, tenir una panoràmica del bonic recinte emmurallat. La frontera amb Montenegro, en plena baixada, no tè complicació. La costa es nota menys cuidada, les infraestructures bastant abandonades, les construccions entre mig acabades, antigues o bè molt modernes, una mica caòtic. Segueixo una entrada de mar dins les terres fins a Kamenari on prenc el ferry (10 min i gratis) per creuar el braç de mar. El panorama boscos i salvatge millora la imatge fins ara del país. M'allotjo a Tivat en un guesthouse bastant dubtós en quan a l'edat de les instal·lacions (Sofia rooms 26€). El vespre puc sopar peix fresc al grill per pocs diners, i molt poca empatia del personal. La primera impressió del país es poc agradable. Potser demà millora?

DIA 16: Tivat - Dubrava (73 km)

Es el dia on he passat més stress a la carretera; vehicles molt aprop de mi (camions menys de 1m, cotxes 50 cm, túnels sense llum). Es realment un dia horrorós pel que fa el tràfic i la carretera, es un perill constant, he d'anar amb molt de compte, inclús cotxes adelanten de cara sense immutar-se de la meva presència. La costa continua essent una successió de pobles poc arreglats, caòtics. Pel camí hem paro a veure Sveti Stephan, bònic punt turístic, al igual que una esglesia ortodoxa molt ben decorada, la resta un constant pujar i baixar, no es el dia més maco. A Dubrava toca rentar roba i la cadena de la bici de manera intensa (cada 2 dies la netejo com puc) amb desengreixant i un fregall que trobo al supermercat. M'allotjo a Tony rooms (22€), estupenda habitació molt ben arreglada, moderna i neta (a diferència d'ahir). Demà deixaré Montenegro i entraré a Albània, diuen que la circulació es pitjor ! Ho comprovaré. Arribo a la meitat del viatge i els dubtes del principi sobre la meva adaptació s'han esvaït fa dies, tinc ganes de més descobertes, moltes més, estic encantat de vagabundejar, d'estar totalment desconectat. Albània, encara no ho sé, hem transportarà en un altre món. Excitant !!

DIA 17: Dubrava - Shengjin (Lezhe) (73 km)

Content de deixat Montenegro que no m'acaba d'agradar (estic segur que a l'interior de les terres deu ser maquíssim), avui toca entrar a Albània, tota una incògnita. Abans he d'afrontar una bona pujada de 200m molt abrupta, seguit d'una agradable carretera rural enmig de camps i arbres fins arribar a la frontera (en baixada) on passo sense cap problema. Aprofito per comprar una tarja telefònica que hem proposen just passada la frontera. La baixada fins a Lheze es tranquila i el trànsit millora molt malgrat la reputació. M'allotjo a Shegjin (tocant a Lezhe) i la calor humana dels albanesos es nota a la primera parada, riures i predisposició a ajudar es natural. El preu dels aliments tambè es nota (café 0,60€). Per cert es pot pagar en Leks (1 Euro=100 Leks aprox) i en euros, ara bè no treure un bitllet de 50€ ja que són quantitats no corrents. Avui m'atipo de peix i productes locals (no recordo el nom) i passo la tarde a descansar i pendre apunts. Malgrat l'entorn no gaire bucòlic, es respira un bon ambient, una tranquilitat i parsimònia agradable, l'acollida de la gent fa la diferència. Dormo al hotel Aragosta per 28€, habitació anticuada però neta i funcional.

DIA 18: Shengjin - Tirana (70 km)

Com de costum m'aixeco abans que el sol i emprenc el camí cap a la capital. La sortida de Lezhe i els següents 30km són una travesia de pobles deixats, bruts, antigues fàbriques, asfalt irregular amb forats i pegats... tot un poema. Millora al passar per terres agrícoles. L'entrada a Tirana, com a tota capital, es complexa però la carretera en aquest punt es ampla i hem permet mantenir-me a certa distància dels vehicles. Cal fer menció especial a la conducció; en cap cas respecten les bicicletes, molt cuidado a les prioritats, mai es respecten !! així que m'he d'adaptar i estar sempre atent malgrat els conductors mai es posen nerviosos es simplement la seva manera de fer. Es que es impossible veure una albanés enfadat, són realment molt acollidors. Tirana no es gaire maca, molt ciment al centre, residències molt modestes tot al tomb amb infraestructures gens cuidades, però m'hi sento bè. La gent et fa sentir bé. Menjo a la plaça principal Skenderbej on xiringuitos i terrasses s'amontonent enmig d'un incessant va i be de gent i turistes. La calor de dia es fa notar i hem deixa deshidratat, xafat, aquest vespre no podré reunir-me amb el Miki que tambè arriba a Tirana, he de recuperar-me per demà. Una llàstima. Dormo en una habitació d'estil antic (Sonce 15€) al barri de petites casetes anex al centre, enmig d'un hortet i terrassa. La senyora gran que s'en ocupa hem dona més raïm, que aniré menjant l'endemà pel camí.

DIA 19: Tirana - Divjake (83 km)

Per evitar la calor avui surto a les 6h direcció la costa (Dürres) en un primer temps. A aquesta hora m'es relativament senzill atravessar Tirana. Els primers 30km són realment ... difícil de descriure enmig de bassura, gossos vagabunds, contenidors plens de brossa de vegades cremats, casetes poc cuidades i un asfalt amb tal quantitat de forats que m'impedeix agafar velocitat. No es una zona agraciada, cosa que va canviant a mesura que m'apropo de la costa. Allí trobo enormes platjes flanquejades de grans hotels turístics, punt on paro a pendre un café abans de dirigir-me cap al sud. Carretera recta a la vora d'una via de 2 carrils, que intento seguir, el vent de cara m'impedeix mantenir un bon ritme. Cal remarcar que el trànsit ja no es cap problema ni perill. M'allotjo a les afores de Divjake, petita ciutat enmig de camps agrícoles. En les zones agrícoles, l'entorn es molt més agradable i no es veuen deixalles abandonades com a les afores de les ciutats. He reservat una habitació a The garden guesthouse (26€) en una caseta al mig dels camps de cultiu, molt ben cuidada, neta i com no, uns proprietàris molt amables i acollidors que m'ofereixen granades, carrotes, algun pastisset i un licor local. Coincideixo amb una parella de ciclistes francesos jubilats i aprofito per intercanviar impressions. El temps anuncia pluja per demà ... serà demà. Anecdota: travessant un poble vaig veure un taller de bicis (versió albanesa) i em paro per inflar les rodes. El propietàri, molt amable i ex corredor ciclista, no dubta en ajudar-me sense acceptar cap compensació a canvi. Un parell de km més tard, una explosició hem deixa sense coberta a la roda davantera ! l'excés de pressió va fer volar el neumàtic al primer bony. Per sort la coberta estava intacta i sols va caldre tornar a muntar-ho, sense oblidar de desbotir la roda de radera ! Vaig deixar les alforges i bici a la vora de la carretera per endur-me a peu la roda i una càmara de recanvi fins al taller. Amb tota seguretat vaig retrobar els meus afers intactes. Malgrat el que es pugui pensar, es un pais molt segur i no he tingut mai la sensació d'inseguretat. Fins i tot un senyor vell hem va portar amb la seva motoreta fins a la bici ! Tots els albanesos/es que he trobat són gent molt agradable, d'un mòn encara no corrupte pel consum i el benefici.

DIA 20: Divjake - Fier (38 km)

Tal com previa ahir, una forta pluja retrassa la sortida. Decideixo escurçar la etapa i parar a Fier. Un cop afluixa la pluja travesso extensions de camps agricoles a tota velocitat per evitar mullar-me ja que el temps continua incert. En 2h hem planto al hotel Gjeli (25€), d'aspecte correcte però d'estil antic i depriment. Aprofito el dia per visitar la ciutat de Fier, prou maca al centre i poc cuidada als carrers anexes. Cal destacar la gran quantitat de vehícles de marca Mercedes que veig, es increible potser 8 de cada 10 cotxes són d'aquesta marca. I no dels vells ! un dia cobert abans d'afrontar la muntanya que m'espera demà, amb l'incertesa de la meteo. Reparant la roda vaig doblar una mica el disc de fré i des de llavors frega lleugerament amb la plaqueta de fré. Espero no acabi desgastant-la i trobar-me sense frens a la baixada. Fins ara va bé ... perquè preocupar-se doncs? Per cert la qualitat de la carretera es molt bona i el trànsit quasi inexistent, un regal.

DIA 21: Fier - Dukat (70 km)

Per davant tinc un port de muntanya a més de 1000m d'altitud, que creuaré demà, però avui m'hi aproparé per començar a pujar-lo i reduir el desnivell que quedarà. Direcció sud arribo a la ciutat balnearia de Vlöre on noto un canvi en l'aspecte, molt més acollidor, calurós. Es bastant maca, a la vora del mar, paro per comprar una càmara de roda nova, cosa difícil ja que les botigues de bici són inexistents. Segueixo la costa rocosa, això tambè ha canviat, fins plantar-me a peu de muntanya on s'amontanent els núvols amenaçants. He perdut el forro polar i espero no passar fred, comprar-ne un altre resulta complicat ja que la oferta es quasi inexistent. Les primeres pujades ja avisen de la pendent pronunciada de la carretera que s'endinsa dins la muntanya. A canvi tinc uns paisatges verges poc poblats. Després de dinar pel camí en un restaurant concorregut a l'estiu, arribo al allotjament (apartament Dukat 18€). Una casa de camp enmig de feixes cultivades, on viuen una parella de jubilats, de lo més amables i acollidors, bona gent. Tinc un anexe amb habitació bany i cuina, d'un temps passat, amb la pols incrustada. Tot i l'aspecte el calor humà dels propietaris hem fan sentir com a casa. Al no haver-hi cap lloc on sopar a proximitat hem disposo a sopar lo poc que tinc avui, fins que apareix la senyora amb un plat ple de verdures del seu hort, un ou dur i pa. Realment donen tot el que tenen i això no s'oblida malgrat la rudesa del lloc. Gràcies encara. Pels qui no els importa la comoditat trobaran gent autèntica. Demà he de pujar i segurament sota la pluja, per tant toca descansar.

DIA 22: Dukat - Lukove (74 km)

L'inici de dia es fred i plujós sense diluviar. Toca pujar uns 700m de desnivell i l'assistència m'ajuda bastant, les rampes dures. Un cop a dalt del port de muntanya aprofito per esmorzar tot admirant les vistes sobre el mar, cara sur, malgrat el temps tapat. La baixada cal no embalar-se masa ja que la pendent es pronunciada. El temps es intermitent, hem refugio per curts períodes on puc, tenderetes, arbres. Un cop feta la baixada torno a trobar la costa típica mediterrànea, un plaer després de travessar la part més septentrional d'Albània. L'atmòsfera canvia inclús sento algunes paraules en grec. La etapa es dura no sols per la pujada al port però a continuació són constants pujades i baixades que m'obliguen a recarregar la bateria mentres paro a dinar. Especial ubicació del restaurant, terrrassa sobre el mar, un sol espectacular, uns espaguettis al pesto deliciosos... que més vull? Per acabar d'arrodonir el dia, l'allotjament es increiblement maco, situat a la falda de la muntanya amb vistes sobre el mar, impecable i confortable (Apartaments Eduard Lagji 23€). Quin bon dia amb successió de panoramas diferents. Demà entraré a Grècia, a la Hélade !

DIA 23: Lukove - Igoumenitza (89 km)

Es un dels millors dies per la quantitat de llocs diferents, tipus de carreteres, simplement increible. L'inici d'etapa passa per una via poc transitada a la falda de la colina, sobre conreus, amb una temperatura excel·lent i sense vent. Arribat a Sarande, lloc típicament turístic de platja, al estil europeu, enfilo cap a Butrint on es troben algunes runes gregues. Per travessar el riu utilitzo una barcassa conectada a un cable on hi caben un parell de cotxes i poca cosa més. Segueixen rectes interminables flaquejades de camps de caña. El panorama canvia al pujar en altitud (poca cosa, uns 170m) deixant pas a terrenys més secs i poc cultivats. Abans de la frontera aprofito per dinar l'únic plat del dia, pasta. Allí trobo en Tim, un ciclista anglés d'uns 70 anys, amb el qual tornaré a coincidir més endavant. Creuo la frontera d'entrada a Grècia i les cases canvien bastant, essent més cuidades i les infraestructures millors. Igoumenitza es una ciutat portuària d'on surten ferries cap a Corfú. Deicideixo quedar-me a un hotel front del port (Astoria 50€), d'estil antic però ben cuidat. Aquest vespre soparé Soulaki i cervesa Alpha ! tot en terrasa al carrer on es nota l'ambient mediterrà grec, una delicia. Tinc la sensació de trobar-me com a casa, i el viatge poc a poc entra en la recta final. Quin gran dia !

DIA 24: Igoumenitza - Kavali (76 km)

Decideixo continuar costejant i no desviar-me a l'interior com indiquen altres tracks, tot un encert com comprovaré demà. Deixo Igoumenitza amb el sol llevant, la carretera bordeja el mar fins que s'endinsa dins les terres amb unes rectes incabables ... Fins que retrovo el mar després amb els seus colors blaus maquíssims, cales en contrabaix de la via. Malgrat el vent de cara i la successió de costes, arribo al poble Kavali, situat a la vora del la platja amb poca gent a aquesta época de l'any (ja quasi entrem al octubre, ho noto al horari solar). Frase indispensable "ena bukali birra parakaló" (una botella de cervesa si us plau). Passo la tarda rentant roba i descansant ja que cada dia noto com hem costa arracar al matí, algo de rigidesa a les cames. El temps cobert amb vent m'impedeixen banyar-me. M'allotjo en un complex d'apartaments de platja amb tot lo necessari per fer-me el sopar i esmorzar, com quasi cada dia (Margarita apartments 36€). Demà hem preocupa atravessar un túnel submarí prohibit a les bicis, i no trobo informació. Però ... aixó serà demà.

DIA 25: Kavali - Paliovarka (77 km)

Després d'esmorzar al apartmanent hem dirigeixo cap a Préveza on tinc l'intenció de demanar informació de com atravessar el túnel submergit (i no haver de fer una volta de 80km). Paro a una agència de llogers de cotxe i altres activitats on hem donem un telèfon de l'oficina del túnel (important 2682061449). Tot s'aclareix; cal posicionar-se amb la bici a l'entrada del túnel i llavors ven una furgo per transportar la bici i jo mateix de l'altre costat, per un preu de 0€ ! Millor impossible. Continuo el trajecte per rectes inacabables per l'interior de terres fins retrobar el mar. Aleshores comença una costa quasi sense tràfic, carretera impecable i unes cales maquíssimes. Valia la pena seguir aquesta direcció, es simplement perfecte. Inclús hem paro a banyar-me en una caleta de lo més maco i menjar un entrepà (tambè he perdut el banyador, així que toca banyar-me sense res). Senguint uns 15km arribo a Thesmos Village un recinte turístic de petits apartaments amb piscina i davant del mar, sense res més al voltant. No estic acostumat a tant luxe (63€ amb sopar inclòs). Durant la nit plou i deixa incert la meteo per l'endemà. Però com ja es costum ara: serà demà ! Una altre dia hal·lucinant !

DIA 26: Paliovarka - Mesolongi (75 km)

El dia s'aixeca tapat i tot està mullat per la pluja nocturna. No circula ningú i es au autèntic plaer pedalar a la vista del mar i de les illes, de les quals es veuen Itaca i Kefalonia al fons, Kalamos just davant. Al estar el cel cobert tampoc passo calor i puc mantenir un bon ritme. Atravesso el bonic poble de Astakos i creuo les terres fins a la illa de Aitoliko, enmig d'un braç de mar. Allà aprofito per menjar unes tapes i una birra, barrejant-me amb l'animada població local. Arribat a Mesolongi, m'instalo a un hotel cèntric i algo vell però funcional (Avri 30€), just davant la plaça central. Avui toca menjar Mussaka, en algun restaurant dels carrers antics de la ciutat, està suculenta. El company Miki tambè ha arribat a Missolonghi (altra manera d'escriure-ho) però es troba a l'altra punta de la llacuna a uns 10km... massa lluny. Demà ja entraré al Peloponesi, darrera recta abans Atenes, m'invaeix una sensació de relax.

DIA 27: Mesolongi - Diakoptou (89 km)

Sense pressa hem dirigeixo cap al golf de Corint per entrar al Peloponesi on seguiré la carretera antiga al nord, vorejant la costa. Despres d'uns quans camps pujo al port que du a Antirion, lloc on hem retrobo amb el Tim i la seva bicleta particular. Ens alegrem de trobar-nos i ens fem alguna foto. Acabo de baixar fins Antirion on pendré un ferry per creuar el golf cap a Patras (Rio més exactament). Per cert en bici o a peu, millor no passar pel llarg pont, podria ser perillós, sinó el ferry, es gratuit a més !! Al Peloponesi es nota molta més gent i poblacions, ja ha perdut part de l'encant malgrat la costa es agradable. Paro a un poblet vora el mar, Diakoptou, on m'allotjo al hotel Lemonies per 40€, molt correcte. Soparé unes especialitats que he comprat a un artesà del poble. Demà toca arribar a Corint ! Ja sento el perfum de l'antiga Hellas.

DIA 28: Diakoptou - Corint (antic) (79 km)

Arribar a Atenes ja es un tràmit i la ment es relaxa. La disciplina diària ja no dicta la regla malgrat continuo pedalant igual. Disposo de 3 dies per arribar, temps de sobres i per tant la tensió despareix. La costa es maca malgrat la quantitat de construccions. A punt d'arribar a Corint, decideixo visitar l'antic jaciment on presideix el temple d'Apol·lo. A pocs km cap a la muntanya, enmig de cultius i prats, trobo un agradable petit poblet turístic (un sol carrer) amb botiguetes i restaurants el tot sombrejat per baixos arbres mediterranis. En aquesta época de l'any som pocs els que visitem el lloc, molt millor ja que es respira tranquilitat, natura i cultura. Ideal !!! Es tant acollidor que decideixo passar-hi la nit i no m'en arrepenteixo ! Llogo un apartament de lo més agradable, net, confortable per 55€ amb súper esmorzar (apartaments Pegasus). Però lo primer en arribar ha estat pendre un café a una terrassa al mateix carrer, just davant de les columnes del temple d'Apol·lo ! Indescriptible ! Molt emocionant en realitat, on es pot pendre un café a tocar de unes runes antigues? Es un luxe. Tambè m'entra la sensació que he aconseguit acabar el viatge, un llarg viatge ple d'emocions, de descobriments, d'aventures. Es un moment d'alegria, de satisfacció, de simple agraïment perquè les circunstàncies m'han permés arribar fins aquí i savorejar tals moments. Sense el temps passat i l'esforç continu res tindria el mateix sabor. Avui es dia de savorejar interiorment, humilment, d'estimar la vida senzilla. Espero la posta de sol per pendre fotos del temple i després sopo una altra moussaka a una perfecta terrassa al carrer. Demà travessaré el canal de Corint per entrar a l'Attica.

DIA 29: Corint - Elefsina (71 km)

Si he començat el dia esmorzant contemplant l'Antiga Corint, acabaré sopant de cara a un port industrial a la vora d'una rafineria. Depriment. Es nota que m'apropo de la capital, paisatge destruit, trànsit dens, indústries. Els bons dies d'aire fresc s'han acabat i a més bufa un vent molt fort de cara que m'obliga a esforçar-me més del desitjat. Jornada per oblidar, la única. Sobre Elefsina sols comentar que s'hi troben runes de l'antiga Eleussis, poc apreciades. Un hotel molt antic i antiquat, poc recomanable per 45€. Per oblidar realment. Però demà al matí estaré a Atenes !

DIA 30: Elefsina - Atenes (26 km)

La costa que passa pel Pireu (port d'Atenes) seria molt maca si no fos per l'aglomeració caòtica de la ciutat. Antigament Temístocles (guerres mèdiques) havia insistit en construir un passatge enmuratllat de la ciutat al mar per assegurar en cas d'assetjament, el subministrament de productes. Ara la ciutat arriba al mar, l'única part de la vila amb carrers rectes, la resta d'Atenes es com un gigantesc laberint, on orientar-se esdevé complicat. Arribant en bici per vies de 2x3 carrils, uns en altura d'altres a ras de terra, es com a mínim complexe. Malgrat tot arribo sense gaire inconvenients al peu de l'Acropolis, punt final del recorregut. Hem permeto el luxe de pendre un cafè de 5€ contemplant el Partenon. Demà passaré tot el dia sense bicicleta, el primer, per recòrrer l'Acròpolis i les colines del voltant. Tambè hem perdré pel colorit i concorregut barri de Monastiraki mentres soparé en una terrassa de Plaka, a tocar de la sagrada roca. La veritat es que seguiria el viatge algun temps més, sense un límit precís, meravellar-me de paisatges nous cada dia, viure a cada instant sense més preocupació que on menjar i dormir, descobrir noves cultures, sentir la bellesa de la vida. Per això portava inscrit a les camisetes la frase "I love the life" juntament amb l'eslogan "Limit to growth, limit to health" en referència a la destrucció constant i accelerada que fem del planeta. Un lloc tant meravellós.

D'atenes a Barcelona:

El camí de retorn es realment complicat i llarg:

- Atenes - Patras en bus entre 3 i 4 h i un cost d'uns 30€

- Patras - Ancona en ferry, unes 23h per 117€

- Ancona - Roma termini en tren intercities, unes 4h per 10,90€

- Roma termini - Civitaveccia en tren etrusco, 45min per uns 10€

- Civitaveccia - Barcelona en ferry, unes 24h per 59€

Es un muntatge on tot retràs pot provocar la pèrdua de totes les següents conexions, cosa que quasi passa amb el retràs del 1er ferry i del primer tren. Vaig tenir molta sort de no fallar res, per escassos minuts. M'adono que els transports encara no estan preparats pels llargs desplaçaments amb la bici, una llàstima. Tambè cal remarcar que vaig optar per no pendre en cap cas l'avió.